ReusCultura

Quan de petit vaig tenir consciència de la mort i del que suposa el pas del temps, em vaig adonar que la majoria dels moments viscuts es marceixen al record fins a ser oblidats. Vaig saber que no era possible recordar cada succés i instant de la vida, perquè moltes situacions es perdien a la memòria poc temps després d'ocórrer. Estava caminant pel carrer i al pensar-ho vaig quedar paralitzat a l’instant. Després, al mirar al meu voltant, va aparèixer un colom blanc. Em vaig prometre que aquell moment, aquella foto realitzada amb la meva ment, perduraria per sempre a la meva memòria. Conservar al meu pensament la imatge d'aquell colom blanc no és rellevant; la rellevància existeix en ser conscient que aquesta mateixa imatge esporàdica resideix immutable en la meva ment dia rere dia, any rere any.