Mel per les orelles. El xiuxiueig elaborat de la madrilenya Gara Durán
(1999) és un bàlsam pel cos, tan delicat com les cures que a vegades
ens fan falta. No és casualitat el fet que l’artista comencés a despuntar
dins la indústria durant els anys de pandèmia, el seu pop d’habitació
sembla reflectir una època que, d’alguna manera, encara arrosseguem.
Des del seu refugi ella compon, produeix i interpreta les seves cançons
que beuen tant de l’influència operística familiar (el seu pare era
cantant d’aquest gènere), com d’artistes com Billie Eilish. La llarga
llista de singles que ha anat traient en només tres anys ha culminat
amb el seu primer EP, ALKIMIA (Universal, 2025). Aquest és un viatge
per un paisatge sonor cuidadíssim on predominen les tecles de pianos
i sintetitzadors i tota una gamma fantasmagòricament emocional
d’efectes sonors. L’amor, la vulnerabilitat i l’autodescobriment fan de fil
discursiu d’aquest debut que en directe té la intenció primera i única de
commoure.