En una societat carregada de soroll, el silenci emergeix no com una absència, sinó com una poderosa forma d’expressió i un espai per a la creació on respirar, créixer, desafiar-se i ser un mateix. Quan no ens rendim al soroll, ens enfrontem a la nostra pròpia complicitat i escoltem amb més profunditat narratives marginades i silenciades. Aquest acte d’escolta, intensificada pel silenci, esdevé un acte de dissidència, una negativa a acceptar els relats imposats. Aquesta instal·lació transdisciplinària explora com el silenci pot esdevenir protesta, emfatitzant allò que roman ocult i invisible. No s’utilitza merament com a recurs estètic, sinó que crea un espai simbòlic per investigar-hi tensions subjacents i convidar a reconèixer les realitats i identitats diverses i a reflexionar-hi.