Beneïm l’anormalitat que porta la Magalí Datzira a fer la música lliure
que fa. Peces estripades d’un diari ple de reflexions i melodies que
apareixen i desapareixen sense temps a ser agafades, així és (una
mica) el darrer disc de la barcelonina "La salut i la bellesa" (Bankro-
bber, 2024). En el segon àlbum d’estudi, que és el que ens presentarà
a la Bòbila, també hi ha un ventall d’influències bonic i ben conjugat
que va del funk al pop electrònic, passant amb facilitat de l’intimisme
a la hiperactivitat de l’urbà o a la melositat d’arrel mediterrània.
La contrabaixista fa una oda a l’amistat com a clau de volta vital
en aquest món ultraconnectat. L’acompanyen en l’aventura Vernat
(guitarres i cors), David Gimeno (bateria), Toni Mora (piano i teclats)
i Iscle Datzira (saxos). De l’eclosió el 2014 amb aquell disc amb Joan
Chamorro, irrompent com la nova promesa del jazz català, ja ha plo-
gut una mica. Més de 10 anys després Datzira és tota una artista feta
i refeta capaç de transmetre una particularíssima visió del jazz, de la
composició, de la música i de la vida en general.
D’aquella generació ampla de la Sant Andreu Jazz Band que va des-
puntar amb altres músics de renom com Andrea Motis, Rita Payés
o Eva Fernández en tindrem l’exponent més psicodèlic. Un viatge
delicat, caòtic i orgànic pels dies de la contrabaixista de Barcelona,
un dels grans talents que tenim.