ReusCultura

Les Salvatges

A elles els agrada destacar que, per sobre de tot, són un grup d’amigues. Comparteixen la quotidianitat, els problemes del dia a dia, l’amor, l’odi i, evidentment, l’amistat. I d’aquests temes i la seva perspectiva en fan música, directa i sense artificis, propera, perquè tothom l’entengui i la senti pròpia. Perquè també són un grup de punk melòdic, tristoies, però també sornegueres, que poden cantar sobre l’odi i la mort mentre la seva música ens fa transportar a una nit de festa o a una tarda anant en skate. Ni la tristesa, el seu tercer disc de llarga durada, publicat el 2024 i ple de sons californians dels anys noranta, confirma la seva seva autodefinició: “una espècie de Diplodocus que ens demostra que evolucionar no té res a veure amb aprendre a devorar la resta ni saltar més amunt que ningú”. Ells evolucionen tal com conceben aquest concepte: tenir “la tossuderia d’insistir que vas pel camí correcte, malgrat que tothom sembli anar en contra direcció".

Roko Banana

Malgrat el predomini d’altres ritmes i estils, a Catalunya és inequívoca la continuïtat de la passió pel rock’n’roll i els sons distorsionats de les guitarres elèctriques. Si és minoritari, petit, és perquè aquesta és la naturalesa d’aquest món en què tothom es coneix, en què es respira amor i un esperit d’autosuficiència que és la manera de fer camí. Un d’aquests grups alternatius més estimulants d’aquest gènere és Roko Banana, un jove trió format a Banyoles que aquest 2026 ha presentat el seu tercer disc, Gran Muralla. Entre el rock progressiu i l’indie, amb temes intensos, combatius i crítics sobre l’individualisme creixent que guia les normes del sistema, els Roko Banana no deixen enrere la seva tendresa, que no té res de paradoxal fusionada amb el seu missatge, cada cop més directe i polític. Entenen la música com una emoció, i així la fan, fugint de les mètriques i les estructures tradicionals i, per sobre de tot, enaltint l’amistat.